Nadal 2011

És temps de viure la Fe, l'esperança

temps de lliurar l'amor sense mesura

d'alegrar-se tots junts per la premura

del renou que en Belem té nostra lloança

És temps d'estar units tenint confiança

en la llum del breçol que naix tan pura

que encega els ulls sullats de l'angostura

salvant al món de tota malaurança

Juntem els esperits tots plens de vida

entonem les cançons que l'àngel canta

per a rebre en el cor, la llum escollida

Lloem alegres el goig que al món encanta

exultem ben contents i sense mida

puix naix Jesuset en esta nit santa.

Decembre 2011

Nadal 2012

Ara que vivim baix cels enfosquits

baix desànims que buiden les mirades

i tantes famílies desangelades

patixen uns moments rebordonits

Ara és el temps de viure la primícia

temps d’acollir dins nostre l’esperança

deixar-se amerar per la benaurança

perque renaix hui la bona notícia

És el dia de l’estrela ancestral

de la llum que anuncia l’encarnació

Deixem-nos voler per la salvació

que lliura Deu, esta nit de Nadal.

Decembre 2012

Nadal 2013

Arriba el gran anunci de Nadal

escampant pel nostre món l'alegria

aguardant que no siga flor d'un dia

l'esperança arrelada en el portal

És noticia d'abast universal

la salvació naix del si de Maria

llum redentora que el profeta veïa

és ara per a l'humanitat regal

És esta nit senyalada en Belem

el dia del naiximent anunciat

el temps proclamat que tots esperem

com els escrits havien salmodiat

naix la bona nova que desigem

en que Deu al nostre món ha obsequiat.

Decembre 2013

Nadal 2014

Tots els camins

En la nit albirada pels profetes

quan renova Deu la seua aliança

tots els camins, són camins d'esperança

siguen amples o passeres estretes

L'estel pregona el camí de bestretes

la terra entona càntincs de lloança

i els àngels romancen, plens de gaubança,

cançons que al Jesuset fan aconetes

En la nit de Nadal tan esperada

tots els camins, són camins plens de vida

conduint tots cap a la llum anunciada

Cap a Belem que és la terra escollida,

on la promesa a Israel proclamada,

es revela com a universal crida.

Deccembre 2014

Nadal 2010

Estrela de Belem, cel d'esperança

allumena el camí cap al pessebre

anúncia l'eterna íntima usança

puix naix la salvació que hem tots de rebre

Estrela de Belem, sense tardança

acarona el breçol com un orfebre

que circella en conreu la benaurança

a on la saó del món s'ha de concebre

Estrela de Nadal, llum escollida

eres cresol humil que sempre alena

l'essència de l'estima més sentida

Reblix nostre esperit, l'ànima plena

del teu rostre de pau que ens dóna vida

en la nit que l'amor, al món s'ofrena

Decembre 2010

Llàgrimes d'abril

El fòc de la foguera encara crema
les arraïls de la nostra heretat,
en una flama borda que blasfema
abrasint l'esperit reviscolat.

El vent de ponent el fòc encoraja
somiant deixar la terra assedegada,
puix les purnes socarren la ferraja
cobejant la memòria soterrada.

El cor plora les llàgrimes d'abril
pel fosc alé que arroca nostres murs,
per l'ànima rebordonida, hostil,
que encara vol humillar nostres Furs.

Mes no tota l'herència és mata morta,
la soca ha resistit tota ventada,
reviuen verdancs en sa llacor forta
per damunt de la terra socarrada.

Perviuen les fulles de nostra història
resistint del vent i la fel, l'envit.
La cendra ha fet caliu de la memòria,
desnugant-se del parany de l'oblit.

Encara el suau ventijol de la mar
es girarà en un llevant poderós,
i així, sense detindre l'alenar,
dominarà al ponent, ben afanyós.

Totes les llàgrimes el cor no eixuga
d'aquell mal que d'Almansa ens enverina,
pero la pena al temps no és tan feixuga
per la llavor que en terra s'endevina.

D'esta letàrgia Valéncia desperta,
desperta en l'orgull que en força et llevaren,
arruixa els solcs de la terra deserta
en la saó dels que abans t'estimaren.

Valéncia Ciutat, 25 d'abril de 2018

EL MEU YO INFACTIBLE

De sobte he tornat a pensar en tu intensament,
des de l'intimitat, com sovintejava fa temps,
com només es pot pensar en un yo infactible.

M'he citat de fit a fit en tu per un instant,
en un ensomi d'allò que mai serà,
en la memòria d'això que no pot ser.

M'has fet tastar de nou l'angoixa,
un renou d'amarga i trista enyor,
arrelat en l'entelèquia de la censura.

He cobejat fins a l'enuig la teua vida,
fins a l'enrònia, sondejant en el meu passat
l'encreuellada on separàrem nostres camins.

Per un moment he alenat l'enyorança
del meu futur inabastable,
del teu present somiat per mi.

No he pogut defugir el desconsol
pel teu futur que era el meu anhel,
pel meu present tan alluntat de mi.

Pero l'instant s'ha envolat davant la meua mirada
deixant un rastre d'agredolça nostàlgia
junt a un alé d'estima pel meu yo factible.

DUALITAT

A vegades és insondable
la fondària de la tristea,
pero mai és comparable
a l'immensitat de la bellea.

Nostàlgia de Londres

Em sorprenc a mi mateix
nostàlgic d'un parèntesis,
melancòlic d'uns versos solts,
enyorant un imprevist.
Remembrant aquelles hores
acovilades en la memòria
retrobant-me en eixos dies
gravats en imagens eternes.

Passege de la teua mà
entre tòpics, entre història,
eludint a Stendhal de gaidó,
per a mantindre perenne
la caducitat de la nostàlgia
sense conéixer realment el perqué.

Potser no siga una ciutat,
un espai,
un destí.
Potser és un instant,
una mirada,
un benestar.

Potser siga allò que no esperàvem,
pero tinc nostàlgia de Londres,
d'aquella nostàlgia que et demana tornar a viure aquelles hores.

El meu punt geodèsic

El primer poema de 2018, una escapada mentres continue versant explicacions de llibrets.

EL MEU PUNT GEODÈSIC.

En el punt geodèsic de la meua ànima
et trobe a tu.

En la focalitat de la meua mirada
et veig a tu.

En la centralitat del meu pensament
apareixes tu.

En l'horisó del meu camí
amaneixes tu.

En el glatit del meu cor
palpites tu.

En l'intimitat del meu somriure
eres tu qui somriu.

M.A. Gascon. Giner 2018

Pensament per a acabar 2017

La vida no es dividix en anys,
la vida es multiplica en amor.

Vers a volaploma en un sopar

Escric un vers en tinta invisible
com a regal de l'amic inservible

Dos micropoemes i un pensament

Un silenci d'amor,
és la paraula més tendra.

Llegir és pura matemàtica,
puix llegint sumes cultura.

Una vida per a cada persona,
una persona per a la vida,
la vida en una persona,
la terra alena per cada vida.

He tornat

He tornat, i tornaria,
estaria tornant cada dia
quan el cel s'abresquilla
purnejant de fòc la teua ànima.

He tornat, com un amant
infidel al teua abraç.
Un amant oblidadiç
del cafiç de la teua mar menuda.

He sentit, i sentiria,
mil vegades em deixaria,
acaronar-me la pell
per la brisanya que mou el canyiç.

He sentit com un caliu
alenant-me tot per dins,
un conhort de cap a peus,
en la solitut del teu espill.

M'he confesat al teu besllum
en l'instant precís de confusió
quan el sol es banya en l'aigua
en un esclat de pur silenci.

M'he dolgut de mi mateix.
He plorat per cada dol
amagat en les entranyes.
Per cada error que m'ancora
al trencadiç del meu passat.
Per cada falta,
la desmemòria,
l'oblit,
pel meu pecat.

M'he gojat d'allò mateix.
He rist per cada alegria
arraïlada en el meu sí.
Per cada goig que m'allumena
el pervindre del meu present.
Per cada encant,
la complaença,
el plaer,
pel meu content.

M'he fos en els teus braços
en fondre's cel i mar menuda,
la mar solcada d'albuferencs
i vents de vela llatina.
La mar a esquenes de l'atra mar,
la mar en peus de fanc i plages de palla,
d'aigua dolça i plors amarcs.

Tornaré com he tornat.
Dençà que passe un temps.
Tornaré a boqueta nit,
alenant el ventijol riberenc,
a la vora de la teua intimitat,
al besllum de la teua mar menuda.

Decembre 2017
M.A. Gascón

El meu món

El meu món són els teus ulls.
La meua terra, la teua pell.
El meu univers, la teua ànima.
La meua pàtria, el teu voler.

Octubre 2017
M.A.Gascón