He tornat

He tornat, i tornaria,
estaria tornant cada dia
quan el cel s'abresquilla
purnejant de fòc la teua ànima.

He tornat, com un amant
infidel al teua abraç.
Un amant oblidadiç
del cafiç de la teua mar menuda.

He sentit, i sentiria,
mil vegades em deixaria,
acaronar-me la pell
per la brisanya que mou el canyiç.

He sentit com un caliu
alenant-me tot per dins,
un conhort de cap a peus,
en la solitut del teu espill.

M'he confesat al teu besllum
en l'instant precís de confusió
quan el sol es banya en l'aigua
en un esclat de pur silenci.

M'he dolgut de mi mateix.
He plorat per cada dol
amagat en les entranyes.
Per cada error que m'ancora
al trencadiç del meu passat.
Per cada falta,
la desmemòria,
l'oblit,
pel meu pecat.

M'he gojat d'allò mateix.
He rist per cada alegria
arraïlada en el meu sí.
Per cada goig que m'allumena
el pervindre del meu present.
Per cada encant,
la complaença,
el plaer,
pel meu content.

M'he fos en els teus braços
en fondre's cel i mar menuda,
la mar solcada d'albuferencs
i vents de vela llatina.
La mar a esquenes de l'atra mar,
la mar en peus de fanc i plages de palla,
d'aigua dolça i plors amarcs.

Tornaré com he tornat.
Dençà que passe un temps.
Tornaré a boqueta nit,
alenant el ventijol riberenc,
a la vora de la teua intimitat,
al besllum de la teua mar menuda.

Decembre 2017
M.A. Gascón