Nostàlgia de Londres

Em sorprenc a mi mateix
nostàlgic d'un parèntesis,
melancòlic d'uns versos solts,
enyorant un imprevist.
Remembrant aquelles hores
acovilades en la memòria
retrobant-me en eixos dies
gravats en imagens eternes.

Passege de la teua mà
entre tòpics, entre història,
eludint a Stendhal de gaidó,
per a mantindre perenne
la caducitat de la nostàlgia
sense conéixer realment el perqué.

Potser no siga una ciutat,
un espai,
un destí.
Potser és un instant,
una mirada,
un benestar.

Potser siga allò que no esperàvem,
pero tinc nostàlgia de Londres,
d'aquella nostàlgia que et demana tornar a viure aquelles hores.