EL MEU YO INFACTIBLE

De sobte he tornat a pensar en tu intensament,
des de l'intimitat, com sovintejava fa temps,
com només es pot pensar en un yo infactible.

M'he citat de fit a fit en tu per un instant,
en un ensomi d'allò que mai serà,
en la memòria d'això que no pot ser.

M'has fet tastar de nou l'angoixa,
un renou d'amarga i trista enyor,
arrelat en l'entelèquia de la censura.

He cobejat fins a l'enuig la teua vida,
fins a l'enrònia, sondejant en el meu passat
l'encreuellada on separàrem nostres camins.

Per un moment he alenat l'enyorança
del meu futur inabastable,
del teu present somiat per mi.

No he pogut defugir el desconsol
pel teu futur que era el meu anhel,
pel meu present tan alluntat de mi.

Pero l'instant s'ha envolat davant la meua mirada
deixant un rastre d'agredolça nostàlgia
junt a un alé d'estima pel meu yo factible.