El desagravi a la Senyera pel seu viage a Madrit en 1881

Entre els festejos que es celebraren en Madrit per a commemorar el segon centenari de la mort de Calderón de la Barca, es programà en la capital d'Espanya una provessó històrica el dia 27 de maig de 1881. L'acte estaria presidit per Alfons XII, que contemplaria el pas de la comitiva des del Palau Real puix el recorregut, de 5 kilómetros, eixiria del carrer Serrano fins al carrer Princesa passant per les portes del domicili real.

Segons les cròniques, la provessó històrica en honor de Calderón durà 5 hores i tingué participació valenciana. Per una banda una carrossa des de la que es tiraven flors al públic i per atra, la presència de la Senyera representant a l'Ajuntament de Valéncia portada per l'alcalde de l'época José Busutil, el síndic Cristobal Pascual i Genís i atres regidors de la corporació. La Senyera desfilà junt a atres ensenyes conservades en diputacions i ajuntaments de tot l'estat.

Lo Rat Penat, fundada fea escassament 3 anys i per tant en plena efervescència, considerà que la Senyera no havia segut traslladada segons les formalitats prescrites des d'antic i promogueren un acte de desagravi al que s'uniren els membres de la societat d'amadors de les glòries valencianes, personalitats valencianes del moment i el propi govern municipal, de manera que el 2 de juny de 1881 una comissió de l'Ajuntament de Valéncia, els ratpenatistes, representants d'atres societats valencianes i periodistes anaren a esperar la comitiva que venia des de Madrit en la Senyera a la població de Catarroja, on l'esperava un tren abillat de banderes i flors que la traslladaria al Cap i Casal.

En arribar a Valéncia Ciutat la Senyera fon traslladada cap a la Sèu metropolitana pel mateix alcalde en un carruage tirat per sis haques abillades per a l'ocasió acompanyada pels sons de la marcha real i el volteig general de campanes. A les portes de la Catedral l'esperava el Capítul de la Sèu i l'Arquebisbe Antolín Monescillo que la deposità en l'altar major fins al següent dumenge.

El dumenge 5 de juny l'Arquebisbe Monescillo, encara que castellà de naiximent, sempre havia mostrat l'inclinació de guanyar-se el favor dels valencians, predicà al voltant de l'importància de la bandera valenciana per al seu poble durant la festa solemne que es celebrà en la Sèu. Eixa mateixa vesprada fon traslladada la Senyera a les cases consistorials, que no tenien l'aspecte actual puix encara ocupaven només les instalacions de la Casa de l'Ensenyança que el mateix arquebisbat valencià havia cedit pocs anys abans. Allí fon pujada pel balcó, com mana el ceremonial, en presència de les autoritats i custodiada pel Batalló de Veterans, una milicia armada formada per republicans que es mantingué durant la monarquia gràcies a que foren contraris a la proclamació de Cantó Valencià de 1873 i ajudaren a mantindre l'orde i les institucions durant els dies de revolta. Este batalló fon dissolt a principis del segle XX puix fon considerat un perill una milicia republicana que contaba en 800 fusils.

Lo Rat Penat el mateix dumenge per la vesprada per a arredonir l'acte de desagravi a la Senyera, convocà una velada poètica en la seua sèu de la Plaça del Comte de Casal, hui desapareguda, que es trobava entre l'actual Mercat Central i la parròquia dels Sants Joans. Entre les poesies i discursos que es llegiren, compartixc la del president de la societat en aquell moment, Jacint Labaila.

LA SENYERA

¡Mireula bé! Per la ciutat sansera
paseja, del Rey Jaume, la Senyera
del entusiasme al poderós arranch:
¡el que son sagrat símbol no venera
no té en les venes valenciana sanch!

Al seu passat nòstre previndre lliga,
donant als ciutadáns abrás etèrn,
el amor a la patria no es mustiga,
i es la Senyera la Valencia antiga
que vé a reviure l'esperti modèrn.

Es lo recórt de nòstra noble història,
qu'aplega a refrescar huí la memòria,
es lo payral bressòl, és tèndre llas,
es de Valencia la perpètua glòria
que may s'abat ni acava... ¡obriuli pas!

Nadal 2011

És temps de viure la Fe, l'esperança

temps de lliurar l'amor sense mesura

d'alegrar-se tots junts per la premura

del renou que en Belem té nostra lloança

És temps d'estar units tenint confiança

en la llum del breçol que naix tan pura

que encega els ulls sullats de l'angostura

salvant al món de tota malaurança

Juntem els esperits tots plens de vida

entonem les cançons que l'àngel canta

per a rebre en el cor, la llum escollida

Lloem alegres el goig que al món encanta

exultem ben contents i sense mida

puix naix Jesuset en esta nit santa.

Decembre 2011

Nadal 2012

Ara que vivim baix cels enfosquits

baix desànims que buiden les mirades

i tantes famílies desangelades

patixen uns moments rebordonits

Ara és el temps de viure la primícia

temps d’acollir dins nostre l’esperança

deixar-se amerar per la benaurança

perque renaix hui la bona notícia

És el dia de l’estrela ancestral

de la llum que anuncia l’encarnació

Deixem-nos voler per la salvació

que lliura Deu, esta nit de Nadal.

Decembre 2012

Nadal 2013

Arriba el gran anunci de Nadal

escampant pel nostre món l'alegria

aguardant que no siga flor d'un dia

l'esperança arrelada en el portal

És noticia d'abast universal

la salvació naix del si de Maria

llum redentora que el profeta veïa

és ara per a l'humanitat regal

És esta nit senyalada en Belem

el dia del naiximent anunciat

el temps proclamat que tots esperem

com els escrits havien salmodiat

naix la bona nova que desigem

en que Deu al nostre món ha obsequiat.

Decembre 2013

Nadal 2014

Tots els camins

En la nit albirada pels profetes

quan renova Deu la seua aliança

tots els camins, són camins d'esperança

siguen amples o passeres estretes

L'estel pregona el camí de bestretes

la terra entona càntincs de lloança

i els àngels romancen, plens de gaubança,

cançons que al Jesuset fan aconetes

En la nit de Nadal tan esperada

tots els camins, són camins plens de vida

conduint tots cap a la llum anunciada

Cap a Belem que és la terra escollida,

on la promesa a Israel proclamada,

es revela com a universal crida.

Deccembre 2014

Nadal 2010

Estrela de Belem, cel d'esperança

allumena el camí cap al pessebre

anúncia l'eterna íntima usança

puix naix la salvació que hem tots de rebre

Estrela de Belem, sense tardança

acarona el breçol com un orfebre

que circella en conreu la benaurança

a on la saó del món s'ha de concebre

Estrela de Nadal, llum escollida

eres cresol humil que sempre alena

l'essència de l'estima més sentida

Reblix nostre esperit, l'ànima plena

del teu rostre de pau que ens dóna vida

en la nit que l'amor, al món s'ofrena

Decembre 2010

Llàgrimes d'abril

El fòc de la foguera encara crema
les arraïls de la nostra heretat,
en una flama borda que blasfema
abrasint l'esperit reviscolat.

El vent de ponent el fòc encoraja
somiant deixar la terra assedegada,
puix les purnes socarren la ferraja
cobejant la memòria soterrada.

El cor plora les llàgrimes d'abril
pel fosc alé que arroca nostres murs,
per l'ànima rebordonida, hostil,
que encara vol humillar nostres Furs.

Mes no tota l'herència és mata morta,
la soca ha resistit tota ventada,
reviuen verdancs en sa llacor forta
per damunt de la terra socarrada.

Perviuen les fulles de nostra història
resistint del vent i la fel, l'envit.
La cendra ha fet caliu de la memòria,
desnugant-se del parany de l'oblit.

Encara el suau ventijol de la mar
es girarà en un llevant poderós,
i així, sense detindre l'alenar,
dominarà al ponent, ben afanyós.

Totes les llàgrimes el cor no eixuga
d'aquell mal que d'Almansa ens enverina,
pero la pena al temps no és tan feixuga
per la llavor que en terra s'endevina.

D'esta letàrgia Valéncia desperta,
desperta en l'orgull que en força et llevaren,
arruixa els solcs de la terra deserta
en la saó dels que abans t'estimaren.

Valéncia Ciutat, 25 d'abril de 2018