Entre els festejos que es celebraren en Madrit per a commemorar el segon centenari de la mort de Calderón de la Barca, es programà en la capital d'Espanya una provessó històrica el dia 27 de maig de 1881. L'acte estaria presidit per Alfons XII, que contemplaria el pas de la comitiva des del Palau Real puix el recorregut, de 5 kilómetros, eixiria del carrer Serrano fins al carrer Princesa passant per les portes del domicili real.
Segons les cròniques, la provessó històrica en honor de Calderón durà 5 hores i tingué participació valenciana. Per una banda una carrossa des de la que es tiraven flors al públic i per atra, la presència de la Senyera representant a l'Ajuntament de Valéncia portada per l'alcalde de l'época José Busutil, el síndic Cristobal Pascual i Genís i atres regidors de la corporació. La Senyera desfilà junt a atres ensenyes conservades en diputacions i ajuntaments de tot l'estat.
Lo Rat Penat, fundada fea escassament 3 anys i per tant en plena efervescència, considerà que la Senyera no havia segut traslladada segons les formalitats prescrites des d'antic i promogueren un acte de desagravi al que s'uniren els membres de la societat d'amadors de les glòries valencianes, personalitats valencianes del moment i el propi govern municipal, de manera que el 2 de juny de 1881 una comissió de l'Ajuntament de Valéncia, els ratpenatistes, representants d'atres societats valencianes i periodistes anaren a esperar la comitiva que venia des de Madrit en la Senyera a la població de Catarroja, on l'esperava un tren abillat de banderes i flors que la traslladaria al Cap i Casal.
En arribar a Valéncia Ciutat la Senyera fon traslladada cap a la Sèu metropolitana pel mateix alcalde en un carruage tirat per sis haques abillades per a l'ocasió acompanyada pels sons de la marcha real i el volteig general de campanes. A les portes de la Catedral l'esperava el Capítul de la Sèu i l'Arquebisbe Antolín Monescillo que la deposità en l'altar major fins al següent dumenge.
El dumenge 5 de juny l'Arquebisbe Monescillo, encara que castellà de naiximent, sempre havia mostrat l'inclinació de guanyar-se el favor dels valencians, predicà al voltant de l'importància de la bandera valenciana per al seu poble durant la festa solemne que es celebrà en la Sèu. Eixa mateixa vesprada fon traslladada la Senyera a les cases consistorials, que no tenien l'aspecte actual puix encara ocupaven només les instalacions de la Casa de l'Ensenyança que el mateix arquebisbat valencià havia cedit pocs anys abans. Allí fon pujada pel balcó, com mana el ceremonial, en presència de les autoritats i custodiada pel Batalló de Veterans, una milicia armada formada per republicans que es mantingué durant la monarquia gràcies a que foren contraris a la proclamació de Cantó Valencià de 1873 i ajudaren a mantindre l'orde i les institucions durant els dies de revolta. Este batalló fon dissolt a principis del segle XX puix fon considerat un perill una milicia republicana que contaba en 800 fusils.
Lo Rat Penat el mateix dumenge per la vesprada per a arredonir l'acte de desagravi a la Senyera, convocà una velada poètica en la seua sèu de la Plaça del Comte de Casal, hui desapareguda, que es trobava entre l'actual Mercat Central i la parròquia dels Sants Joans. Entre les poesies i discursos que es llegiren, compartixc la del president de la societat en aquell moment, Jacint Labaila.
LA SENYERA
¡Mireula bé! Per la ciutat sansera
paseja, del Rey Jaume, la Senyera
del entusiasme al poderós arranch:
¡el que son sagrat símbol no venera
no té en les venes valenciana sanch!
Al seu passat nòstre previndre lliga,
donant als ciutadáns abrás etèrn,
el amor a la patria no es mustiga,
i es la Senyera la Valencia antiga
que vé a reviure l'esperti modèrn.
Es lo recórt de nòstra noble història,
qu'aplega a refrescar huí la memòria,
es lo payral bressòl, és tèndre llas,
es de Valencia la perpètua glòria
que may s'abat ni acava... ¡obriuli pas!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada