dimarts, 9 de gener del 2018
EL MEU YO INFACTIBLE
De sobte he tornat a pensar en tu intensament,
des de l'intimitat, com sovintejava fa temps,
com només es pot pensar en un yo infactible.
M'he citat de fit a fit en tu per un instant,
en un ensomi d'allò que mai serà,
en la memòria d'això que no pot ser.
M'has fet tastar de nou l'angoixa,
un renou d'amarga i trista enyor,
arrelat en l'entelèquia de la censura.
He cobejat fins a l'enuig la teua vida,
fins a l'enrònia, sondejant en el meu passat
l'encreuellada on separàrem nostres camins.
Per un moment he alenat l'enyorança
del meu futur inabastable,
del teu present somiat per mi.
No he pogut defugir el desconsol
pel teu futur que era el meu anhel,
pel meu present tan alluntat de mi.
Pero l'instant s'ha envolat davant la meua mirada
deixant un rastre d'agredolça nostàlgia
junt a un alé d'estima pel meu yo factible.
diumenge, 7 de gener del 2018
DUALITAT
A vegades és insondable
la fondària de la tristea,
pero mai és comparable
a l'immensitat de la bellea.
dijous, 4 de gener del 2018
Nostàlgia de Londres
Em sorprenc a mi mateix
nostàlgic d'un parèntesis,
melancòlic d'uns versos solts,
enyorant un imprevist.
Remembrant aquelles hores
acovilades en la memòria
retrobant-me en eixos dies
gravats en imagens eternes.
Passege de la teua mà
entre tòpics, entre història,
eludint a Stendhal de gaidó,
per a mantindre perenne
la caducitat de la nostàlgia
sense conéixer realment el perqué.
Potser no siga una ciutat,
un espai,
un destí.
Potser és un instant,
una mirada,
un benestar.
Potser siga allò que no esperàvem,
pero tinc nostàlgia de Londres,
d'aquella nostàlgia que et demana tornar a viure aquelles hores.
dimarts, 2 de gener del 2018
El meu punt geodèsic
El primer poema de 2018, una escapada mentres continue versant explicacions de llibrets.
EL MEU PUNT GEODÈSIC.
En el punt geodèsic de la meua ànima
et trobe a tu.
En la focalitat de la meua mirada
et veig a tu.
En la centralitat del meu pensament
apareixes tu.
En l'horisó del meu camí
amaneixes tu.
En el glatit del meu cor
palpites tu.
En l'intimitat del meu somriure
eres tu qui somriu.
M.A. Gascon. Giner 2018
EL MEU PUNT GEODÈSIC.
En el punt geodèsic de la meua ànima
et trobe a tu.
En la focalitat de la meua mirada
et veig a tu.
En la centralitat del meu pensament
apareixes tu.
En l'horisó del meu camí
amaneixes tu.
En el glatit del meu cor
palpites tu.
En l'intimitat del meu somriure
eres tu qui somriu.
M.A. Gascon. Giner 2018
diumenge, 31 de desembre del 2017
dissabte, 30 de desembre del 2017
divendres, 29 de desembre del 2017
Dos micropoemes i un pensament
Un silenci d'amor,
és la paraula més tendra.
Llegir és pura matemàtica,
puix llegint sumes cultura.
Una vida per a cada persona,
una persona per a la vida,
la vida en una persona,
la terra alena per cada vida.
és la paraula més tendra.
Llegir és pura matemàtica,
puix llegint sumes cultura.
Una vida per a cada persona,
una persona per a la vida,
la vida en una persona,
la terra alena per cada vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)