divendres, 10 de maig del 2019

TOT EM PARLA DE TU


TOT EM PARLA DE TU.

En mirar als ulls a ma filla,
sense pronunciar cap paraula,
parlem la mateixa llengua,
la que Ausias March versara.

Gojant de les veles llatines
solcant el llac del meu cor,
escolte en la suau marmolada
ma llengua al cant del ventijol.

Quan la marjal s’espiga
en pomells d’un tesor dorat,
escolte a la terra que s’eixuga
la meua llengua remugar.

Entrant a la plaça pel Crist
els porrots a cau d’orella,
canten als sons de dolçaina
en la meua estimada llengua.

Tot em parla de tu,
i tu em parles de mi.
Des del silenci,
la terra,
el ball.
Eres l’arrel,
L'essència,
l’enchís.

L’herència per mi més preuada.
El rovell del meu poble valencià.
L'ànima de la nostra existència.
El parlar per segles conreat.

La nostra valenciana llengua.
L'eterna parla dels valencians.

Poesia publicada en el llibret de la Falla El Port de Silla en 2019



FLOR ALENADA

FLOR ALENADA (CREUS DE MAIG 2019) 

Apagant-se el divendres més trist 
la mort es pensava vencedora, 
en l’últim alé de Jesucrist 
clavat en una creu feridora. 

El cel acompanya la foscor 
de traició en tan gran odi teixida, 
mentres la mort esgarra en dolor 
a l’Amor, tot el corrent de vida. 

La nit entela cada mirada 
es convertix l’esperança en pena. 
En la creu, la llum és sofocada 
en l’última pregària que alena. 

El silenci es fa penombra, 
inclús el dolor és ombra 
afillat per la mentira, 
per cada paraula esparsa 
en que s’ha enllaçat la farsa, 
quan la caritat expira. 

Mes aquell odiós menyspreu 
fon el vençut en la creu 
per la sanc de redenció. 
Com anunciaren profetes, 
en la creu foren refetes, 
els albirs de salvació. 

De la fusta del calvari, 
com a frut del blanc sudari, 
brolla maig per tot arreu 
en flors de misericòrdia, 
anunciant temps de concòrdia: 
L’Evangeli de la creu. 

Així en mirar al que traspassaren, 
la seua creu germinada en flor, 
poden contemplar lo que anunciaren: 
La gaubança i el goig de l’Amor. 

Les creus en flor omplin els carrers 
anunciant la nova primavera, 
la que naix del renou dels delers, 
del verdanc, que allà en Belem, naixquera. 

Puix en maig la creu és un esclat 
d’alegria en fruïció brollada. 
En el dolor el goig s’ha empeltat 
en cada brot de flor alenada. 


Poesia llegida en el XXVI recital poètic de l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana dedicat a diferents tradicions valencianes

TOT EM PARLA DE TU

TOT EM PARLA DE TU. En mirar als ulls a ma filla, sense pronunciar cap paraula, parlem la mateixa llengua, la que Ausias March v...